Benvinguts al nostre petit ramat!
Els nostres rucs són més que simples companys d’excursió: formen part de la nostra família. Cadascun ha estat adoptat, perquè per a nosaltres la cria no és una opció. Alguns d’ells abans no tenien atenció, d’altres tenien propietaris que ja no els podien tenir. Amb nosaltres, han trobat una llar segura, amorosa i permanent.

El seu benestar sempre és el primer. Per descomptat, caminen amb nosaltres pels senders, però ens assegurem que rebin el millor a canvi: atenció mèdica regular, bon menjar, molt d’amor i, després de cada excursió, un merescut descans. Quan no estan d’excursió, gaudeixen d’espais oberts per passejar, jugar i viure les seves riques vides socials d’ase.

El més important: els nostres rucs es queden amb nosaltres per sempre. No els venem ni els intercanviem: són aquí per ser estimats, cuidats i respectats com els meravellosos companys que són.

Dades sobre els rucs

• Companys antics: Els rucs es troben entre els animals de treball més antics de la història de la humanitat. Han servit com a animals de càrrega i de tir durant més de 5.000 anys. Amb l’auge de la maquinària i els tractors, els seus rols tradicionals van disminuir, però avui dia troben un nou significat com a animals de teràpia, companys d’excursionisme i amics amables.

• Orígens: Els ases provenien originalment de les regions seques i muntanyoses d’Àfrica, on sovint viatjaven fins a 17 km al dia a la recerca d’aliment i aigua. Tot i que encara existeixen poblacions salvatges, ara estan en perill d’extinció.

• Diversitat: A tot el món hi ha al voltant de 180 races de rucs, tot i que moltes són simplement variacions regionals. Només a Espanya, es reconeixen oficialment set races, incloent-hi el ruc català, el poitou-sagrat i l’andalus. Els rucs varien en mida, des de races miniatura (aproximadament 1 m d’alçada) fins a races grans (fins a 1,60 m). El seu pelatge pot ser blanc, gris, marró, negre o tacat. Una característica típica és la franja fosca al llarg de l’esquena i la creu a l’espatlla (creu de Sant Andreu).

• Naturalesa social: Els rucs són molt socials i mai s’han de tenir sols. A diferència dels cavalls, no tenen jerarquies estrictes, sinó que viuen pacíficament en grups familiars.

• Intel·ligència i "tossuderia": Els rucs sovint són anomenats injustament tossuts. En realitat, són pensadors intel·ligents i independents. En situacions perilloses s'aturen, avaluen i només llavors reaccionen: un instint de supervivència dels seus orígens muntanyosos. Així doncs, si un ruc s'atura, sempre hi ha una raó!

• Companys suaus: Passar temps amb un ruc t’invita a reduir la velocitat, ser pacient i gaudir del moment. La seva presència tranquil·la, els seus ulls emotius i el seu pelatge esponjós els converteixen en companys inoblidables que porten alegria, pau i rialles.